S'aferraven les taules, de suc. I el mirall reflectia el nostre rostre. Cansat de vegades, enlluernat la majoria. Les parets degotaven quan plovia, i es mesclava l'olor d'humitat amb la de licors estranys duits del Carib i amb la de les taronges de Sóller o de València.
...I el genet misteriós i solitari, on és? S'ha perdut per dins les clavegueres?...
ResponEliminaWendiiii! On eeeets?!
ResponElimina